Prenem al vol carícies
del temps que ens queda viu
marxant com escapistes
com mags il·lusionistes

M’enredo dins cabells
que fan aturar el temps
perfum d’antics moments
que són dels que no tornen

Obrim pas a un nou dia
amb seqüències dissenyades
per no perdre les hores,
per trobar-nos l’un a l’altre

T’allunyes i ens separes
i aquest cop no fa mal
que el tall que fas d’arrel
és net i no fa sang
no fa sang
no fa sang
no fa sang
no fa sang